Després d'incontables intents d'engegar un blog com Déu (o sia, jo) mana, m'he proposat la tasca, digue-li titànica, digue-li suicida, de recopilar coses rares i curioses del món del futbol que em vagi trobant per l'Internet. Perquè mira que n'és, de gran, això de l'Internet, eh?
El títol del blog és un homenatge a un dels anomenats "grans comunicadors" del panorama esportiu en català: el gran Joaquim Maria Puyal (en Quim, vaja). Aquest mestre de les ones radiofòniques ha estat el gran revolucionador del llenguatge esportiu a casa nostra, sobretot amb el seu estil personal de catalanitzar anglicismes. Per exemple, tocar la pilota amb les mans sense ser el porter és objecte de "hands" (jens); quedar-se en posició de fora de joc et posa en "offside" (ursài); i si l'àrbitre pita el que comunment s'anomena una falta, ell diu que l'àrbitre ha pitat "free kick" (o frequi).
Creador de la famosa frase de "Urruti t'estimo!!!", darrerament sembla un empleat més de La Caixa (parlem?), de la publicitat que en fa, i és un dels puntals de Futbol a Catalunya Ràdio. Més endavant ja parlarem de diversos locutors esportius que he tingut el plaer d'escoltar.
Per tots aquells que em coneixen, que no s'estranyin del tema del blog: encara que no en sé gaire, de futbol, en sóc un friqui convençut. Per tots aquells que no saben qui sóc, ja ho aniran descobrint.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada